Bloc d'en Gusi

Voldria comentar amb vosaltres una petita reflexió sobre el que ha passat aquests dies a Reagrupament.

Potser el problema no va ser el punt 4.2. Ara mateix parlem d’aquest punt perquè ho han dit els quatre que han quedat a la junta. És a dir, només sabem una part del problema, cal sentir l’altra part.

De moment, tot i l’entrevista d’avui a Rac1, no sé l’altra part. I això sí que em preocupa, no podem esperar més temps. Dóna peu a pensar que hi ha tripijocs amagats per una banda o l’altra.

Reconec que ahir va ser un dia difícil i tots els raonaments giraven al voltant d’aquest punt. Però no vàrem caure en que potser l’arrel del problema no era el punt 4.2. I fins i tot si aquest fos el problema, no sabem que proposava la part de la junta que ha plegat.

Suposem que el problema fos el punt 4.2. Poden passar dues coses :

• El canvi sigui unilateral i es pretengui que els associats no hi diguem res.
• El canvi és una proposta de la junta als associats i aquests l’han de ratificar
  abans del vint-i-u de març.

En el primer cas, malament. En el segon cas seria més que acceptable. En aquest segon cas, no entenc perquè la junta dimiteix car eren majoria. No té sentit.

Però ara suposem que el problema no fos el punt 4.2. La part de la junta que s’ha quedat ha mentit. Però la part que plega ni ho fa públic, ni ho fa saber als associats, ni s’explica què passa. Ni tant sols fa servir la seva majoria per mantenir l’estabilitat de l’associació. Per tant en aquest cas, tots tenen la seva part de culpa.

Així doncs, crec que cal esperar una mica més. No sé qui és culpable, si els que queden, si els que marxen o bé tots dos bàndols. Però sé que no es pot mai arribar a aquest extrem amb un objectiu tant senzill i com sempre se’ns ha dit només cercant la llibertat. Si després algú es vol dedicar a la política, endavant, però només ho podrà fer per servir al poble.

La conclusió és aquí hi ha gat amagat (com ja sabíem). On és el gat ? Hi ha coses que no sabem i no m’agrada que la gent es posicioni en un bàndol o altre veient que hi ha racons foscos en tot plegat.

I ara dimitiran els quatre que resten. La conclusió és que no sabem que ha passat i que hem fet el pallús davant de tothom.  I pot semblar poca cosa, però necessitem a tothom per declarar la independència. Amb tres mil vots NO N’HI HA PROU per tenir la majoria al parlamentet. I amb quatre mil tampoc.

No havíem començat la cursa. De fet no portàvem ni els pantalons posats. I ja ens hem retirat.

I el que més por em fa és que entre declaracions, dimissions i noves juntes ningú sàpiga que coi a passat.

El que sí tinc clar és que tot ha quedat molt tocat. I després riem del psoe de noreste.

Visca la Terra,

PD : Personalment, crec que encara el punt 4.2 té encara més problemes dels de les llistes de Reagrupament, ja que també implica que en cas d’una coalició els Reagrupats han de poder votar aquesta llista, però no dius res de que si també ho podran fer els associats dels altres components de la llista.

Segons llegeixo a directe.cat Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt, s’ha afegit al projecte de Reagrupament. Com quedarà l’escena independentista quan es presenti avui al migdia SI ?

El que sembla clar és que tots hem de sumar. Al cap i a la fi tant SI com Reagrupament defensen el mateix, un front transversal de forces que sota un sol nom es presentin al Parlament amb un parell d’objectius. Això ens ha de fer por ? jo diria que tot el contrari.

Fa bastant de temps que gestiono sistemes Unix. Ja sigui a la meva feina, com a casa (amb un petit servidor que fa de tot, ja en parlarem un altre dia) sempre trobem el mateix problema : com fem les còpies de seguretat ? Hi ha diferents opcions, tenim programari lliure que fan la tasca i molt bé (com Amanda o Bacula). Però jo vull una solució senzilla que em permeti obtenir o bé un fitxer esborrat per error (com a molt mantenir un històric d’una setmana de les dades d’usuari, per la resta del sistema només em cal mantenir una còpia del dia anterior) i per altre banda tenir còpia de tot el sistema i poder-lo recuperar en cas de desastre majúscul.

Pel primer escenari, la millor eina que he trobat és rsync. Aquesta petita eina juntament amb una mica d’scripting permet tenir una còpia sencera dels sistema i mantenir històric per aquelles zones on m’interessa (per exemple els homes d’usuaris).  En un futur post en parlarem.

L’altre eina és dump/restore. Aquestes dues aplicacions són MOLT velles (en termes informàtics). Però són sempre les més potents. Permeten fer un volcat dels sistemes de fitxers, per a posteriori poder-los recuperar. La versió interactiva (del restore) permet triar que volem recuperar.

Recordeu que tot això que us explico ho aplicareu (si voleu aplicar-ho) sota la vostra responsabilitat. Si perdeu dades o el gat us comença a vomitar, no serà culpa meva !

Havent dit això, anem per feina.  Suposem que volem fer una còpia del sistema de fitxers /. Necessitem desar la còpia del sistema de fitxers fora d’aquest sistema de fitxers.  Suposem que montem a /mnt un disc que emmagatzemarà la còpia. En lunix (linux pels entesos) faríem :

dump -0a -f root_fs.dump /

Això faria una còpia de tot el sistema de fitxers /. Ull viu ! Si tenim sistemes de fitxers penjant de / NO es copiaran ! Això generarà un fitxer a /mnt anomenat root_fs.dump que conté tot el sistema de fitxers / amb totes les dades, permisos dates de creació i modificació, ACL en cas que el sistema de fitxers ho suporti, etc …

L’únic problema que això té en un sistema de fitxers com els extX és que podem tenir problemes si hi ha modificacions en el sistema de fitxers mentre es fa la còpia.

Però no tinguem por. Per una banda, els canvis en un sistema Unix per norma es donen a /var i /home (/usr/home és la localització clàssica). Si aquests punts els tenim en particions pròpies no patirem problemes de modificacions mentre es fa la còpia. Per una altra banda, hi ha sistemes de fitxers que permeten fer un instantània del sistema en un moment determinat. FreeBSD ho implementa amb UFS/UFS2 i amb ZFS. Fins i tot la comanda dump ho té present i farà la còpia creant una instantània si així ho volem :

dump -L0a -f root_fs.dump /

El procés crearà a un directori .snap a l’arrel del sistema de fitxers que volem copia i dintre muntarà una instantània del sistema de fitxers. Realment el que es copiarà serà el que hi ha a .snap/ muntat. Això permet seguir amb l’activitat de l’equip sense tenir por dels canvis mentre es fa la còpia.

Suposem que ara volem fer la còpia en un equip remot. Res més fàcil. Podem usar ssh per fer-ho. Per exemple, suposem que les còpies les volem desar a l’equip amb IP 10.0.0.2 en el seu directori /mnt/backups/server/dumps. Recordeu que l’usuari “usuari” ha de poder escriure al directori on desarem la còpia. Si és així res serà més senzill, des de la línia de comandes :

dump -L0a -f – / | ssh -l usuari 10.0.0.2 dd of=/mnt/backups/server/dumps/root_fs.dump

Què estem fent ? Fàcil. Fem la còpia però ara al flags -f no li passem un nom de fitxer on desar la còpia sinó que li passem -. Això fa que la còpia no sigui enviada a fitxer sinó que sigui enviada a la sortida estàndard (per pantalla, vaja). Amb la barra | enviem la sortida del dump a la comanda ssh, que es connectarà al servidor de còpies i escriurà a un fitxer la sortida de la comanda dump.

L’únic problema ara és que potser ho volem automatitzar. I ens demana contrasenya per connectar-nos al servidor de còpies. Podem usar autenticació de clau pública. En parlarem en un altre post.

Suposem que volem recuperar una còpia d’un fitxer del sistema de fitxers /. I suposem que tenim una còpia de nom root_fs.dump en un disc muntat a /mnt. Observem que canviarem al directori / perquè la còpia és d’aquest sistema de fitxers. Si la còpia fos del sistema de fitxers /var, per recuperar un fitxer hauríem d’anar a l’arrel del sistema de fitxers, que és /var. Això és important, sinó restaurarem un fitxer en un directori que no toca (si vull recuperar /etc/passwd i canvio al directori /var, obtindré una còpia que serà /var/etc/passwd).

Per recuperar aquest fitxer des de la línia de comandes farem :

#cd /

#restore -v -f /mnt/root_fs.dump -i

Tindrem una shell. Podrem usar ls per el contingut de la còpia. I amb la comanda add entry (on entry és un directori, fitxer, pipe, etc …) afegiré entrades a restaurar. Si són directoris es restaurà també els continguts del directori. Podem usar patrons per seleccionar que restaurar. Un cop haguem triat que restaurar usarem la comanda extract. Per exemple, per restaurar /etc/passwd :

# add /etc/passwd

# extract

Això ens crearà els directoris necessaris i començarà a extreure fitxers. És molt probable que us demani quin és el primer volum. Això ve del fet que dump/restore s’usaven en temps pretèrits sobre cintes, bàsicament us pregunta quina és la primera cinta. En aquest cas, al ser un fitxer especificarem 1.

Bàsicament aquest és el procés. Recordem que a man dump i man restore tenim tota la informació que necessitem.

I ara que tenim les còpies, que fem ? El primer que cal fer és comprovar quin és el procés per recuperar un sistema. De què serveix una còpia si no sabem que fer en cas de desastre ? Així doncs la persona observadora s’adonarà que no només la còpia és suficient. Necessitem una descripció dels diferents sistemes de fitxers del sistema, la seva mida, etc …

El més senzill és emprar un virtualitzador per provar si les còpies. També en parlarem en un capítol futur !

FlightGear (en algun moment començaré a dir fg) és un simulador de vol de codi obert bastant interessant, sobretot perquè és de codi obert, incorpora un sistema per obtenir dades de clima en temps real i un sistema de simulació de condicions de vol. A més és extensible.

Però des de fa gairebé un any no s’ha actualitzat la versió estable de flightgear. Això és una murga, ja que el simulador té molta activitat, s’hi afegeixen aeronaus, millora la simulació de l’entorn, més realisme gràfic, etc …

Podem en entorns unix (en windows també es pot fer, però fa mooolts anys que no hi treballo) obtenir una versió actual del projecte. Tot el treball es manté en un servidor de versions. Un servidor de versions permet mantenir tots els canvis en el projecte, per tal que si s’hi introdueix un error en el codi, es pugui tornar a la versió anterior.

El projecte flightgear versió cvs depèn d’un nombre de paquets :

• plib
• OpenSceneGraph (osg)
• cvs

També requereix de destresa amb el terminal.  Suposaré que es satisfan les dependències.  El primer que farem és obrir un terminal. Dependrà del vostre sistema de finestres (gnome,kde,xfce, …). També us recomano crear en el vostre home un directori pel codi font dels diferents subprojectes i un altre directori on instal·lar el flightgear versió cvs.

Finalment recomanar-vos fer tot això com a usuari no root. Si us equivoqueu no malmetreu el vostre sistema.

Obriu un terminal, un cop allí creeu els directoris pel codi i per la instal·lació del fg :

• mkdir -p ~/fg-codi/simgear/
• mkdir ~/fg-codi/fg/
• mkdir ~/fg-codi/fg-data/
• mkdir ~/fg-instal/

Un cop fet això descarregarem el codi dels projectes simgear, flightgear i flightgear-data. Atenció a l’últim és realment gran. Primerament us descarregareu el codi del simgear. Us demanarà una paraula de pas, que és guest.

• cd ~/fg-codi/simgear/ && cvs -d :pserver:cvsguest@cvs.simgear.org:/var/cvs/SimGear-0.3 login
• cvs -d :pserver:cvsguest@cvs.simgear.org:/var/cvs/SimGear-0.3 co source

Ara cal descarregar el codi del fg i les dades del fg. També ho farem amb cvs :

• cd ~/fg-codi/fg && cvs -d :pserver:cvsguest#cvs.flightgear.org:/var/cvs/FlightGear-0.9 login
• cvs -d :pserver:cvsguest#cvs.flightgear.org:/var/cvs/FlightGear-0.9 co source
• cd ~/fg-codi/fg-data && cvs -d :pserver:cvsguest#cvs.flightgear.org:/var/cvs/FlightGear-0.9 login
• cvs -d :pserver:cvsguest#cvs.flightgear.org:/var/cvs/FlightGear-0.9 co data

Ara compilem el SimGear. El farem que s’instal·li en un directori del home, per tal de no tenir conflictes si tenim el SimGear instal·lat o per si en el futur ens cal instal·lar-lo :

• cd ~/fg-codi/simgear/source && sh autogen.sh && ./configure –prefix=~/fg-instal/simgear && make install

El procés durarà una estona. Un cop finalitzi, tenim una instal·lació de cvs del  SimGear. Ara cal compil·lar el fg. Però tenim un petit problema, fg usarà simgear, però no enllaçarà amb el simgear en temps d’execució, sinó que l’enllaçarà en temps de muntatge. Per tant, cal que indiquem al fg en temps de compilació on està el simgear. Si tenim un simgear en el sistema el problema encarà serà pitjor, ja que probablement el simgear del sistema estigui en un dels directoris que el configure explorarà per generar el Makefile.

Tot plegat, es redueix a usar les variables d’entorn CFLAGS, CPPFLAGS i LDFLAGS. Ho farem com segueix :

• cd ~/fg-codi/fg/ && export CFLAGS=’-I~/fg-instal/simgear/include’ && export CPPFLAGS=’-I~/fg-instal/simgear/include’ && export LDLAGS=’-L~/fg-instal/simgear/lib’ && sh autogen.sh && ./configure –prefix=~/fg-instal/fg/ && make install

Això trigarà una bona estona. Un cop acabi, tenim el fg instalat a ~/fg-instal/fg/ !!! Només ens cal ara que el fg sàpiga on nassos està totes les dades d’aeronaus i terreny. Aquesta és la passa més senzilla de totes :

• cd ~/fg-codi/fg/share && ln -s ~/fg-codi/fg-data/ FlightGear/

És a dir, el directori ~/fg-install/fg/share/Flightgear ha de ser un enllaç a ~/fg-codi/fg-data/.

Si proveu, no m’he equivocat en res i teniu sort (no sé en quin ordre, molt probablement m’hagi equivocat jo)  podreu executar el fg com segueix :

• cd ~/fg-instal/fg/bin/ && ./fgfs –aircraft=f-14b

I així enlairar-vos des de l’aeroport de Sant Francesc :)  (Saint Francisco) i fer un tomb pel golden gate.

Sobre el Golden Gate amb un f-14b

De fet, podem actualitzar o afegir terrenys (el projecte té mapes de tot el món). Hi ha zones millorades, com pot ser França. En parlarem en una altra entrada.  Per fer un tastet es poden aconseguir imatges com aquesta :

Sobre França en un 727 d'AA

cvs -d :pserver:cvsguest@cvs.simgear.org:/var/cvs/SimGear-0.3 login
cvs -d :pserver:cvsguest@cvs.simgear.org:/varcvs/SimGear-0.3 login

Jo creia fins ara que la SEVA “Constitución”  deia que el català era llengua oficial a Catalunya. Encara ho era.

Doncs resulta que el poble del costat no pot dir com s’han de redactar els documents oficials. Jo pensava que ho volien fer en danès, potser. Doncs  no, no ho pot fer ni quan la llengua triada és el català, tot sigui dit llengua oficial pel que ens consta.

Però clar, és poc democràtic exigir que els jutges que vinguin aquí sàpiguen la MEVA LLENGUA. Sóc molt antidemocràtic. Com ho són aquells que no volien que els falangistes es manifestessin. Com ho són els de Sant Pol.

Doncs sembla que si això és ser antidemocràtic, doncs ho haurem de ser. Jo de moment ja fa una temporada que no accepto canviar de llengua. I no penso canviar. Ja en tinc prou d’aquesta cançó.

Ja que en la situació actual (ja veurem el futur que ens prepara, esperem que no seguir amb la situació actual de submissió) si no et defensen tu mateix no ho farà ningú. I realment, no tinc cap ganes que ningú de fora vingui a defensar-me. Ni n’espero res d’ells. Ni encara que canviïn.

Llegiu un breu article aquí.

Llegeixo que ahir el Molt Honorable President Jordi Pujol va anar a l’àgora (programa que ha perdut molt, ja en parlarem) per en un moment fer referència al finançament dels partits.

Va deixar entreveure que no era bo entrar a discutir d’on treuen els diners els diferents partits polítics. Va dir que ‘podríem prendre mal’ .

Com pot un Honorable President de la Generalitat (de fireta, això sí) dir que podem prendre mal i que la cosa farà ferum ? Com és possible que nosaltres això ho acceptem. No em considero millor que una persona que ha estat triada vint-i-tres anys president de la Generalitat (de fireta), però no puc acceptar que algú declarat demòcrata digui que el poble no pot saber d’on surt la pasta ja que sinó tots en sortirien emmerdats.

Si em de posar-nos la mascara per la pudor, ens la posarem. Però la merda ha de sortir !

Ara resulta que ERC diu que es centrarà en el dret a decidir del poble català. No s’hauria de centrar en decidir directament ? Votar SÍ a la ILP presentada abans de l’estiu ? Declarar-se independentista en el parlament  enlloc de fer el joc de l’estat ecspanyol com ha fet fins ara ?

No serà que tenen por i veuen que ja han perdut moltíssims vots i que en perdran més si entren alguns partits marcadament independentistes ? Què només busquen la independència sense entrar en collonades de polítiques d’ecsquerres o dretes ?

Ho podeu llegir a l’avui.

Decidim.cat aplega tot una colla de regidors i alcaldes que estan a favor de la celebració de consultes populars. Jo no puc estar menys d’acord amb ells. És un dret democràtic poder-se expressar. De fet diria que és un dret democràtic. I punt.

Deixant a banda altres consideracions sobre Decidim.cat, si em centro en el que realment importa, no puc dir res en contra d’ells. Sobre els altres temes, ja se n’ha parlat. I molt des de que en Tena va declarar el que va declarar. Però defensen el dret a decidir. Defensen que el poble es pugui expressar lliurement. I donen suport a unes consultes sobre un tema que jo també vull votar. Endavant les atxes !

Però hi ha alcaldes de diferents poblacions que no defensen una consulta popular. Alguns podem pensar que és perquè no volen sentir a parlar de la independència. Això els deshonra. I molt. Perquè això no pot ser raó per negar al poble la possibilitat de decidir.

Altres perquè creuen que ‘això no toca’. Que no és la via. Ja sigui perquè estan d’acord amb la independència o no. Simplement creuen que no és la via més adient. Això també els deshonra. Qui són ells per dir-nos si fem bé volent votar o no ? Què ho fa que es puguin presentar com a valedors de la veritat absoluta ? Són ells els meus (m’agradi o no) representants o sóc jo qui ha de fer el que ells vulguin ?

Sembla que aquí alguns estan a favor. Aquí en teniu més informació.

L’alcalde del meu poble va votar en contra. No es va abstenir. Tot i això, la consulta es farà.

Llegeixo a l’avui que el tribunal europeu no acceptarà a tràmit cap denúncia en cas que el tribunal constitucional tombi l’estatut. Permeteu-me que ho posi tot en minúscules, cap d’aquests em mereix més.

Com és possible que un estament europeu no vulgui saber res del que passa en un  estat que trepitja una decisió democràtica del seu poble ? Algú podria dir-me que aquesta decisió “democràtica” no ho és tant, ja que es va poder exercir amb el vist i plau de l’estat espanyol. I jo hi estic d’acord.

Em direu que hi ha un ordenament europeu que evita intervenir en afers interns . Però llavors hi ha quelcom a nivell europeu que no funciona bé, ja que per segons quines coses si que intervé Europa (per exemple, els fluxos migratoris de les aus, no diré que no sigui important) però en canvi en aquest tema que regula les vides d’un to-be-state no pot intervenir.

I per acabar-ho d’adobar, es conclou que Catalunya farà el ridícul si presenta aquesta demanda. No hauria de ser al revés ?

Només tenim una alternativa per ser escoltats.

El passat 25 de setembre ERC va presentar una moció per donar suport a una possible consulta popular sobre la independència de Catalunya. Ahir dijous vuit d’octubre de 2009 es va aprovar donar suport a tal consulta amb els vots d’ERC i CiU. PSC i l’altre partit que vull ni anomenar vàrem votar en contra.

L’alcalde Juhé va quedar retratat, com a no demòcrata ja que pretén no donar suport a una consulta popular on jo pugui expressar de forma lliure la meva voluntat. Aquest batlle fa un temps va pronunciar-se en favor del dret a decidir. En que quedem ?

Només espero poder trobar-me’l pel carrer i fer-li saber la meva decepció. No pel seu partit, sobre el que ja tinc clar quin paper juga, sinó per ell. A què té por ? Al seu partit ? A una consulta on el POBLE que li paga el seu SOU s’expressi ? O potser té por al resultat ?

Si voleu un petit tastet a Sant Google